LA CRISI PORTA A LA PRECARIETAT L'AUTOR D'UNA IMATGE ICÒNICA

 Salvat 'in extremis'

L'ajuntament frena el desnonament de Manel Armengol, un dels millors fotoperiodistes de la transició, i la Generalitat no descarta comprar-li l'arxiu, dipositat provisionalment a l'ANC

MANEL ARMENGOL

NATÀLIA FARRÉ / BARCELONA FONT: elPeriódico.cat

Dilluns, 25 de gener del 2016  

                                            

Manel Armengol (Badalona, 1949) és un dels grans fotoperiodistes del país, un dels que van documentar més bé la transició espanyola. Són seves les cèlebres imatges del 1976 d’una melé de grisos clavant cops violentament al passeig de Sant Joan als participants d’una manifestació convocada per l’Assemblea de Catalunya. Les imatges van ser censurades a Espanya fins que Interviú les va fer sortir a la llum un any després. Mentrestant, s’havien publicat a la resta del món ('The New York Times', 'Paris Match', 'Der Spiegel', 'Time'...) i Armengol, amb 26 anys, es va fer un nom en el món del periodisme.

 

l'1 de febrer, les fotografies compliran 40 anys i el seu autor celebrarà l’aniversari des de la barrera, havent evitat un desnonament i havent aconseguit salvar el seu arxiu in extremis. Però en una situació precària. Coses de la crisi i de treballar com a 'freelance'.

 

No hi ha cap notícia del pis de lloguer social que aquest cap de setmana s’ha especulat que l’ajuntament li havia ofert. «No tinc pis, en realitat ha sigut una mala interpretació que s’ha anat repetint», explica per correu en un descans del descans obligat per prescripció mèdica després del rebombori que es va organitzar la setmana passada al donar a conèixer la seva situació. «Estic esgotat per l’allau de trucades i declaracions que he rebut i he fet», apunta. I content «pel suport rebut». No hi ha pis de lloguer però sí que hi va haver intermediació per evitar el desnonament programat per ahir: «Després d’una trucada de la regidoria d’Habitatge, la propietat ha accedit a concedir-me uns dies més per acabar de recol·locar les fotografies emmarcades en algun lloc adequat».  

"Espero que això serveixi per alertar que hi ha molts companys igual o pitjor que jo"

El futur del material fotogràfic és el que més angoixava Armengol. ¿Què s’havia de fer amb els 150.000 negatius i diapositives al deixar el pis? Una vivenda al carrer de Pau Claris amb espai suficient per conservar el seu arxiu i el seu laboratori. Perquè és dels romàntics que encara utilitzen la fotografia analògica. Res de tot això cap al seu nou refugi, una cabanya de fusta de 24 metres quadrats a Tiana. Que el resultat de tota la seva vida laboral sobrevisqués en bon estat a la seva debacle personal era fonamental. I la resposta va arribar des de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fa sis dies. La institució va decidir quedar-se amb l’arxiu «en qualitat de dipòsit provisional i preventiu». I ho va fer. Divendres se’l va emportar, ja que «donades les circumstàncies personals del fotògraf» hi havia perill de «dispersió dels documents», apuntava la nota que va remetre el centre. La seva compra no es descarta, apunten des de la Conselleria de Cultura, però dependrà de la quantia.

De Nova York a la Xina

Armengol no és avariciós però sí que necessita ingressos per viure. La crisi ha acabat amb la seva trajectòria, una carrera que el va portar fins a Nova York i la Xina, i a col·laborar amb diferents publicacions fins que el 1983 un accident el va apartar del fotoperiodisme. A partir d’aquí, es va dedicar a la fotografia de paisatges, a la docència i a les exposicions. La cosa no va anar malament fins que va arribar la crisi: en els últims dos anys no ha rebut cap encàrrec. La cosa empitjora quan sempre s’ha treballat per compte propi i la pensió depèn dels últims anys cotitzats: «Els pitjors», apunta.
De la seva situació, espera treure’n alguna cosa positiva. «Espero que això serveixi per alertar que hi ha molts companys freelance que estan igual o pitjor que jo. Hauríem de reunir-nos per denunciar públicament el que ens està passant. No tan sols nosaltres, sinó tots aquells autònoms que suportem unes condicions draconianes per part de la Seguretat Social», proclama des de la seva cabanya de Tiana.